Instal·lacions
- d’Aquest Fil que Encara ens Conecta 25 de febrer de 2018
- de Navegació i Catalogació 15 de gener de 2018
- de Família i Famílies 30 de desembre de 2017
- d’Aigua i de Cal 30 de novembre de 2017
- de Llibres i Llars 30 d'octubre de 2017
- de Festes i des/Fetes 30 de setembre de 2017
- de Visions de Futur 30 d'agost de 2017
- Trilogia de la privadesa 17 de juny de 2016
- AntiKeres 14 de juny de 2015
- Domus aurea 15 de juny de 2014
- Sibil·la 16 de febrer de 2013
- Llengua 18 de gener de 2012
- A Des/Temps 30 de maig de 2010
- Bodegons de premsa 21 de juny de 2009
- La vuitena arma 20 de juny de 2008
- Tango 30 de maig de 2007
- Aparador 30 de maig de 2006
2004-06 Sibil·la
Amb Nora Ancarola
Els mites es mantenen inalterables, mentre al llarg dels segles varia contínuament la seva forma, la seva interpretació. I és en aquesta contínua transformació narrativa on s’oculta el sentit últim del seu significat. En el seu origen el mite és revelació, i com a revelació el mite de les sibil·les (que alhora revelen) és la materialització de la revelació mateixa, corpus de la epifania.
Encara que inclinat al raciocini, l’esperit grec reconeixeria els límits de l’intel·lecte dipositant en la figura de les sibil·les l’enigma de tots els misteris. Aquesta responsabilitat deixava exhaustes aquestes dones, impossibilitant-les per a complir qualsevol altra funció. Abandonada al somni, la Sibil·la de Delfos despertava en plors per a tornar al viatge dels sentits tan bon punt se la reclamava. La Sibil·la de Cumas vagava condemnada per la seva consciència, envellint quasi eternament atresorant només un desig: el descans que li proporcionaria la mort. Perquè el desig de mort acompanya freqüentment a aquestes sacerdotesses de Zeus, dotades alhora que maltractades pels déus, per haver assumit fidelment el paper assignat per ells mateixos, mantenir la puresa i així ser receptacle impol·lut de la memòria col·lectiva.
La historia de les Sibil·les sembla reflectir la incapacitat de reconèixer-nos en el misteri de l’oblit.
Segons Emilio Lledó, la nostra història contemporània és la invitació a la desmemòria perquè tenim por a l’experiència, a l’aprenentatge, és a dir, al escarment; submergint-nos amb l’oblit en la font de la mort, l’absència y el buit.
El mite de la Sibil·la transcendeix el temps i ens arriba de la mà de l’esperit d’allò perdut com el mite d’un saber organitzador de la memòria, el record de l’ètica i de la veritable revelació: el present és aparença, el passat experiència i el futur només depèn de la nostra lúcida comprensió.
RECORREGUT
2006 - Galeria Zenit, Copenhaguen, Dinamarca.
2005 - SKC, Belgrado. Servia, Montenegro.
2004 - La Interior Bodega - Espai de Flux, Barcelona. Catalunya.
TEXTOS
PLAZA, E - Temporalitat femenina en una relectura del mite de la Sibil·la CAT PDF 114 Kb
SAVIC, G - Entrevista a Nora Ancarola y Marga Ximenez CAS PDF 15 Kb
Trilogia de la privadesa. Catàleg. CAT CAS ENG PDF 7,4 Mb
