Instal·lacions
- d’Aquest Fil que Encara ens Conecta 25 de febrer de 2018
- de Navegació i Catalogació 15 de gener de 2018
- de Família i Famílies 30 de desembre de 2017
- d’Aigua i de Cal 30 de novembre de 2017
- de Llibres i Llars 30 d'octubre de 2017
- de Festes i des/Fetes 30 de setembre de 2017
- de Visions de Futur 30 d'agost de 2017
- Trilogia de la privadesa 17 de juny de 2016
- AntiKeres 14 de juny de 2015
- Domus aurea 15 de juny de 2014
- Sibil·la 16 de febrer de 2013
- Llengua 18 de gener de 2012
- A Des/Temps 30 de maig de 2010
- Bodegons de premsa 21 de juny de 2009
- La vuitena arma 20 de juny de 2008
- Tango 30 de maig de 2007
- Aparador 30 de maig de 2006
2010 AntiKeres (Les curadores)
Amb Nora Ancarola
Els grecs tenien el concepte Keres com una fusió entre vellesa i mort, entre malaltia i mort. Des de temps immemorials fins ara,la cura dels malalts o dels ancians ha estat una tasca femenina, però, curiosament, no hi ha cap deessa que el representi; contràriament, Ker, o les Keres, amb l’ajuda de les Moires, posaven fi a la vida de forma poc natural, com si la figura femenina estigués més identificada amb la mort que amb la vida.
En aquest treball de ficcció, la Sibil·la de Cumas ens revela Anti-Keres, o el mites de les curadores que s’oculta darrere moltes llegendes: Ker, deessa de la mort violenta, la deessa Hera (curadora, però que de vegades, per tenir cura, mata), Afrodita (cuida l’amor, però no sempre amb amor), les més de 50 deesses romanes menors dedicades a la cura de la infància (Antevorta, Candelífera, Posvorta Valentia...)
Tanmateix, a la nostra obra, hem compartit tres premisses: explorar la construcció del subjecte femení com la que té cura, fer-ho des de la idea de la llar com a espai real pled’esdeveniments i d’experiències emocionals (malgrat no ser l’únic escenari) i crear un nou mite, Anti-Keres, que posi sobre la taula les preguntes que les dones ens fem davant aquest paper ocult però clarament assignat al llarg de la nostra història, però a la vegada tan present a l’actualitat. La “Trilogia de la Privadesa”, que comença amb “Sibil·la” en el 2004 i “Domus Aurea” en el 2007, acabará amb “AntiKeres”.
S'estructura com una obra oberta, un work in progress que culmina amb la participació d'artistes que responen amb obres que són reflex d'experiències de la seva pròpia vida privada i/ o professional.
Comptarem amb la participació d'aproximadament 50 col·laboradors i col·laboradores, la major part dels quals són artistes i professionals que ocupen llocs que els fan especialment sensibles al tema de la cura en un sentit més social i col·lectiu.
Extracte del text AntiKeres de Silvia Muñoz d'Imbert
A través de la seva trilogia el treball entorn del tema de la privadesa, el mite i la figura de la dona, Nora Ancarola i Marga Ximenez, expliquen l'interior de la llar, la “Domus Aurea”, com un lloc de poder, concentració, protecció i també repressió, origen de la vida en el seu sentit biològic i social. “Sibil·la” estudia la figura missatgera del poder que en ella recau, receptacle del missatge diví, personatge que viu el malson de conèixer l'avenir, desitjant la mort i l'oblit, per a deixar de recordar, de ser conscient.
RECORREGUT
2013 - Sala Gòtika,Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida. Catalunya.
2013 - Tinglado 2 del Moll de Costa, Tarragona. Catalunya.
2012 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya.
2012 - Carte d’Arte Mostre, Catania. Sicilia.
2011 - Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Granollers. Catalunya.
2010 - Presentació al Centre Arts Santa Mònica, Barcelona. Catalunya.
TEXTOS
MUÑOZ, S. - De l'ètica a l'estètica de la cura CAT PDF 153 Kb
Trilogia de la privadesa. Catàleg. CAT CAS ENG PDF 7,4 Mb