1998-2017 HETERÒNIMS: D’UNA INTERSECACIÓ DE PROCESSOS
de Privat i Públic

d'Aquest Fil que Encara ens Connecta
L'artista dialoga amb una de les seves heterònims: Almira Olmayan, a la qual demana que sigui ella la que sacsegi amb força el col·lapse emocional que provoca una vida en paral·lel, com si d'una partitura musical es tractés.

No sé qui sóc, quina ànima tinc (El retorn dels déus de F. Pessoa)

El conflicte entre la vida real i l'experiència artística es produeix de manera especial en les artistes, en els moments on la responsabilitat emocional esdevé pulsió vital. Però si aquesta pulsió és capaç de transformar-se i obrir noves vies en la creació, la seva riquesa pot multiplicar-se.

Des de 1998 Marga Ximenez obre camins de coneixement i sanació entre la seva vida i la seva obra a través dels seus heterònims, els que aniran configurant un codi textual que aconseguirà filar les accions privades amb les públiques.

Multiplicar el jo des de la creació d'heterònims és portar a la dimensió pública l'experiència del que és íntim, l'exploració del desconegut en absoluta llibertat. Però desdoblar-se en la multiplicitat de personatges també possibilita gestionar conflictes, establint relacions i interlocucions amb altres veus diferents de la pròpia, és acceptar l'altre / l'altra sense el llast ni el condicionament del propi passat.

Dels textos de Nora Ancarola per a l’exposició Heterònims: d’una intersecació de processos.

RECORREGUT
2017 - Centre d’Art Maristany, Sant Cugat del Vallès. Catalunya.

TEXTOS
Heteronims. D'una Intersecació de Processos. Catàleg. CAT CAS ENG PDF 2,5 Mb

1998-2017 HETERÒNIMS: D’UNA INTERSECACIÓ DE PROCESSOS 
de Privat i Públic

de Navegació i Catalogació
En “de Navegació i Catalogació” el Col·lectiu Puntes, s'apropia de “Vela de deesses”, una obra de l'any 1995 i navega sense complexos per un mar d'onades de reciclatge, descodificant i pervertint el seu sentit inicial, i on elements personals i antics de Marga Ximenez seran també rescatats, envasats al buit i catalogats conjuntament, en un joc entre el caos i l'entropia.

«Em situo, doncs, en el tercer estadi d’aquesta reflexió de la ma de Marina Garcés. Entre les figures del seu pensament em quedo, ara, en la seva definició d’un món en comú, es a dir, la pregunta pel “nosaltres”.
Que és, de fet, la pregunta que teixeixen els heterònims de Marga Ximenez en les obres de l’exposició que ens ocupa.
M’he preguntat de què parlen Marga Ximenez i els seus heterònims. I crec que parlen de que el ser humà és més que un ser social. La seva condició és relacional. No podem dir “jo” sense que ressoni al mateix temps un “nosaltres”. Som un jo dilatat. Som persones implicades. La consciencia individual es conjuga en plural».
Maia Creu, del seu text “Els heterònims de Marga Ximenez com a figures de mediació” en el marc de l’exposició: “Heterònims: d’una intersecació de processos”

RECORREGUT
2017 - Centre d’Art Maristany, Sant Cugat del Vallès. Catalunya.

TEXTOS
CREUS, M - Els heteronims de Marga Ximenez com a figures de mediació. CAT PDF 66 Kb
Heterònims: d'una Intersecació de Processos. Catàleg. CAT CAS ENG PDF 2,5 Mb

1998-2017 HETERÒNIMS: D’UNA INTERSECACIÓ DE PROCESSOS
de Fronteres

de Família i Famílies
«Emigrar —escriu John Berger— sempre serà desmantellar el centre del món i, conseqüentment, traslladar-se a un altre perdut, desorientat, format de fragments».

La ciutat moderna, paradigma de la divisió forçada de l'origen, és el lloc on conflueixen els anhels a la recerca de la unitat perduda.

Barcelona, és també terra d'immigrants, on refugiats i desplaçats, gitanos i espanyols vinguts de terres no tan llunyanes, transeünts que recorren la ciutat en família o amb el record de famílies desmembrades o acompanyades de les absències, ara sí, emocionalment llunyanes.

La ciutat pot ser la Natura formulada per l'art, la qual és capaç de transformar-se en escenari del que s'ha viscut, com si sempre haguéssim estat allà.

És aquest escenari del viscut, el que ens acosta Marga Ximenez en aquestes obres. “de Família i Famílies”, recreació de “La Família” de Pia Remedios, el seu heterònim més proper, artista saragossana, el seu «alter ego» aragonesa i gitana. Aquí la interrelació es produeix al revés, Marga intervé l'obra del seu personatge, des d'on se sent interrogada i amb la qual empatitza no sense dolor. El diàleg que es produeix li permet reconèixer-se en la història, en la seva pròpia història, la de l'altra, la dels altres.

Dels textos de Nora Ancarola per a l’exposició“Heterònims: d’una intersecació de processos”

RECORREGUT
2017 - Centre d’Art Maristany, Sant Cugat del Vallès, Catalunya.

TEXTOS
Heterònims: d'una Intersecació de Processos. Cataleg. CAT CAS ENG PDF 2 Mb

1998-2017 HETERÒNIMS: D’UNA INTERSECACIÓ DE PROCESSOS
de Fronteres

d'Aigua i de Cal
La transcendència del tu a través del diàleg autoral. En aquesta obra “d’Aigua i de Cal”, no només es dóna la signatura interposada (Marga Ximénez, Edith Andreu) sinó que la peça és el resultat del diàleg, és a dir, de la intervenció d’una obra anterior signada per una altra ploma nominal.

“d’Aigua i de Cal”, sota la rúbrica d’Edith Andreu, 2017 és una reapropiació de l’obra "Cementiri blanc" de Marga Ximénez de 2001.

És en aquest gest de reapropiació i/o manipulació on intueixo el que anomeno la «transcendència del tu» a partir del pensament de la filòsofa i psicoanalista belga Luce Irigaray.

Per què transcendència del tu?

D’entrada el fenòmen de l’heteronímia comporta la transcendència del jo, és a dir, anar més enllà de la identitat d’un jo únic per trobar les seves múltiples cares, fins diria, per negar la identificació amb el jo o per mostrar que el jo és una entitat psíquica elaborada en el registre del simbòlic.

El fet de que Marga Ximénez posi en diàleg (diàleg en el sentit de règim del dos) dos dels seus jos encara ho porta més enllà perquè en el diàleg el jo es converteix en tu i a l’inrevés.

En la relació és on es manté la transcendència és a dir la irreductibilitat del jo en el tu o del tu en el jo. Transcendència no com a èxtasi, de sortir de mi per fondre’m en l’altre sinó com a «in-stasi», disponible per l’altre però sense desaparèixer.

Del text de Laura Mercader Amigó,“Marga Ximenez o les agulles de les relacions” en el marc de l’exposició “Heterònims: d’una intersecació de processos”.

RECORREGUT
2017 - Centre d’Art Maristany, Sant Cugat del Vallès, Catalunya.

TEXTOS
MERCADER, L. - Marga Ximenez o les agulles de les relacions CAT PDF 42 Kb
Heterònims: d'una Intersecació de Processos. Catàleg. CAT CAS ENG PDF 2,5 Mb

1998-2017 HETERÒNIMS: D’UNA INTERSECACIÓ DE PROCESSOS
de Biblioteques i Arxius

de Llibres i Llars
Són les biblioteques l'aparcament de la memòria, l'arxiu de les reflexions més profundes? Són l'allotjament definitiu de la saviesa?

Com els llibres, la gent gran són allotjats en residències impossibles sense deixar-los marge a les seves vivències, a situar-se i gestionar l'inevitable en diàleg amb altres generacions. La improductivitat els fa inútils, gairebé transparents, no hi ha lloc per a les emocions. Només queda l'alienació i l'espera. «Improductivitat» portada als extrems de la ignominia.

Marga Ximenez en “de Llibres i Llars”, recrea una biblioteca on homes, dones, memòria i coneixement, conviuen oberts al món per compartir-lo.

Angelina Lestemar, Sergio Galán i Pia Remedios col·laboren reflexionant i donant vida a múltiples propostes vitals.

«L'ésser humà que envelleix, les realitzacions ja han estat comptabilitzades i sospesades, està condemnat».

«El món del tenir tolera cada vegada menys, marginats capaços de projectar-se a si mateixos dia a dia».

I en relació «a una societat que no vol ser incomodada per l'espectacle de la decadència ... així de vergonyant és també la decadència: el món, entès com a conjunt social, no ens perdona que el procés de materialització que succeeix en nosaltres tingui lloc davant els seus ulls i ens dedica només bona assistència mèdica i acudits, tots dos una forma del desig de la societat de mantenir-nos allunyats». (Revolta i resignació de Jean Améry).

Quan el Borges del "Llibre de sorra", abandona el seu llibre a la biblioteca més propera, ho fa abandonant el que més vol: el coneixement infinit. Sap que passarà desapercebut...

Dels textos de Nora Ancarola per a l’exposició "Heterònims: d’una intersecació de Processos".

RECORREGUT
2017 - Centre d’Art Maristany, Sant Cugat del Vallès, Catalunya.

TEXTOS
Heterònims: d'una Intersecació de Processos. Cataleg. CAT CAS ENG PDF 2,5 Mb

1998-2017 HETERÒNIMS: D’UNA INTERSECACIÓ DE PROCESSOS
de Biblioteques i Arxius

de Festes i des/Fetes
"Tríptic", tapís de Marga Ximenez de 1984, es transforma en “de Festes i des/Fetes”en un arxiu conceptual que realitza un recorregut històric, on riquesa i poder són el seu significat paradigmàtic. Feliu Esteve, en la seva intervenció, ens recorda que encara avui, els nens són explotats en les empreses de teixits «gràcies» a les seves hàbils i petites mans.

«Marga Ximenez enfoca la vulnerabilitat, mostrant les ferides i els abusos de poder. La de-construcció de les estructures hegemòniques travessa instal·lacions com “de Festes i des/Fetes (2017) - Tríptic”, Marga Ximenez (1984) en la que l’heterònim Feliu Esteve intervé l’obra de Marga Ximenez —enrotllant el tapís d’alt lliç— per destacar la connotació de poder i riquesa, que tradicionalment ha acompanyat la història dels tapissos, i denunciar l’explotació laboral de nens i nenes, complementant la peça amb articles que ens remeten a l’abús infantil. Feliu Esteve continua assenyalant tals realitats en una sèrie de minúsculs llibres que contenen dues cares que es contraposen: en una es mostren imatges de tapissos en interiors luxosos i sales de ball del segle XVIII, dissenyats pel gaudi de l’alta societat, i en l’altra exposa fotografies extretes de la premsa on apareixen els nens soldats, les tortures que patiren els presoners a la guerra d’Irak i la condemna a Amina Lawal Kuramia morir lapidada per adulteri que, finalment, la pressió de la comunitat internacional va aturar. Els heterònims subverteixeni desfan les narratives dominants, creen contra relats, i també revisen les tècniques artístiques que ha desenvolupat Marga Ximenez, reciclant lo reciclat».

Del text de Laia Manonelles Moner: “Marga Ximenez, una genealogia expandida” per a l’exposició “Heterònims: d’una intersecació de processos”

RECORREGUT
2017 - Centre d’Art Maristany, Sant Cugat del Vallès, Catalunya.

TEXTOS
MANONELLES, L. - Marga Ximenez, una genealogia expandida CAT PDF 129 Kb
Heterònims: d'una Intersecació de Processos. Catàleg. CAT CAS ENG PDF 2,5 Mb

1998-2017 HETERÒNIMS: D’UNA INTERSECACIÓ DE PROCESSOS
d'Arquitectures

de Visions de Futur
L'última obra d'aquest recorregut, intervinguda també per Almira Olmayán, “de Visions de Futur”, és part d'un fragment de “d’una llar social” de l'any 2002.

Què guarden aquestes bosses de soldats destinades originalment a guardar la granota anti-atacs químics?

Perquè tenen una llegenda que diu “Visions de futur”?

Qui ha col·locat aquesta plomada assenyalant, com si la nostra última mirada hagués de detenir-se en aquest futur incert?

«Aquesta és una societat molt impositiva on la gent segueix pensant en tribus, en nosaltres o ells, i jo vull dir que no pertanyo a ningú. No hi ha res pitjor que una única veritat absoluta. La història canvia depèn qui l’explica, cal mirar des de diferents angles» diu Elif Shafak.

La alteritat és la condició poètica de les persones del nostre temps, el paradigma de l'ésser en la ciutat, en la comunitat.

Marga Ximenez ens col·loca en una situació d’incomoditat entre la multiplicitat del jo únic i la complexitat del desdoblament com fragments de pensament imprescindibles per reconstruir la història.

Produccions sorgides del reciclatge, de restes aparcats, de treballs inacabats i mai exposats, de la deconstrucció d'obres anteriors i la creació de noves que conformen una arquitectura no lineal que ens inclou si o si, independentment del nostre origen o el nostre estat actual.

Dels textos de Nora Ancarola per a l’exposició “Heterònims: d’una intersecació de processos”.

RECORREGUT
2017 - Centre d’Art Maristany, Sant Cugat del Vallès, Catalunya.

TEXTOS
Heterònims: d'una Intersecació de Processos. Catàleg. CAT CAS ENG PDF 2,5 Mb

2013-2004 Trilogia de la Privadesa
Amb Nora Ancarola

A l’àgora
La ciutat sempre ha estat configurada al voltant d’un espai públic, l’àgora, la plaça, el fòrum. De mica en mica el lloc de trobada es va anar transformant, tot passant per estadis molt diversos fins a arribar al punt en què la localització en si és poc rellevant. La comunicació i transmissió d’esdeveniments es produeix a temps real i l’interior i l’exterior són conceptes espacials que freqüentment s’esvaeixen.

Malgrat les dificultats que comporta abordar qüestions de l’ambigu àmbit privat, l’any 2004 Nora Ancarola i Marga Ximenez van decidir treballar a partir d’experiències personals ficcionades —on el temps del que és real i la velocitat del que és transmissible es posen en confrontació— i posar en relleu els límits de la realitat individual i la seva aparença pública. La inevitable tecnologia participa com a part dels elements utilitzats en les instal·lacions, al mateix temps que com a mitjà relacional amb les més de 70 persones que col·laboren en el projecte, algunes de les quals ja des dels seus inicis.

Al principi la intenció va ser la de realitzar un treball conjunt, tenint en compte els espais compartits –la casa, el taller, la galeria (MX Espai 1010)– i els conflictes que podien produir-s’hi.

Al cap de 6 anys van concloure el treball Trilogia de la Privacitat, que consideren obert no només per la seva extensió en el temps sinó per les transformacions que s’han anat produint i l’aparició de noves idees que, en cada presentació que es fa en els diferents espais, enriqueixen i amplien la idea original.

RECORREGUT
2013 - Sala Gòtika, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida. Catalunya.
2013 - Tinglado 2 del Moll de Costa, Tarragona. Catalunya.
2013 - CCCB, Barcelona, Catalunya, dins el marc del col·loqui, “L’art avui com a mitjà de comunicació i crítica sociopolítica”.
2012 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya.
2012 - Carte d’Arte Mostre, Catania. Sicilia.
2011 - Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Granollers. Catalunya.
2010 - Presentació al Centre Arts Santa Mònica, Barcelona. Catalunya.

TEXTOS
Trilogia de la privadesa. Catàleg CAT CAS ENG PDF 7,4 Mb
Trilogia de la privadesa. Tinglado 2. Port Tarragona CAT PDF 3,1 Mb
Trilogia de la privadesa. Institut d'Estudis Ilerdencs CAT  PDF 3,9 Mb
Espais d'exhibicio CAT PDF 361 Kb

ENLLAÇOS
Trilogia de la privadesa
Antikeres

2010 AntiKeres (Les curadores)
Amb Nora Ancarola

Els grecs tenien el concepte Keres com una fusió entre vellesa i mort, entre malaltia i mort. Des de temps immemorials fins ara,la cura dels malalts o dels ancians ha estat una tasca femenina, però, curiosament, no hi ha cap deessa que el representi; contràriament, Ker, o les Keres, amb l’ajuda de les Moires, posaven fi a la vida de forma poc natural, com si la figura femenina estigués més identificada amb la mort que amb la vida.

En aquest treball de ficcció, la Sibil·la de Cumas ens revela Anti-Keres, o el mites de les curadores que s’oculta darrere moltes llegendes: Ker, deessa de la mort violenta, la deessa Hera (curadora, però que de vegades, per tenir cura, mata), Afrodita (cuida l’amor, però no sempre amb amor), les més de 50 deesses romanes menors dedicades a la cura de la infància (Antevorta, Candelífera, Posvorta Valentia...)

Tanmateix, a la nostra obra, hem compartit tres premisses: explorar la construcció del subjecte femení com la que té cura, fer-ho des de la idea de la llar com a espai real pled’esdeveniments i d’experiències emocionals (malgrat no ser l’únic escenari) i crear un nou mite, Anti-Keres, que posi sobre la taula les preguntes que les dones ens fem davant aquest paper ocult però clarament assignat al llarg de la nostra història, però a la vegada tan present a l’actualitat. La “Trilogia de la Privadesa”, que comença amb “Sibil·la” en el 2004 i “Domus Aurea” en el 2007, acabará amb “AntiKeres”.

S'estructura com una obra oberta, un work in progress que culmina amb la participació d'artistes que responen amb obres que són reflex d'experiències de la seva pròpia vida privada i/ o professional.

Comptarem amb la participació d'aproximadament 50 col·laboradors i col·laboradores, la major part dels quals són artistes i professionals que ocupen llocs que els fan especialment sensibles al tema de la cura en un sentit més social i col·lectiu.

Extracte del text AntiKeres de Silvia Muñoz d'Imbert
A través de la seva trilogia el treball entorn del tema de la privadesa, el mite i la figura de la dona, Nora Ancarola i Marga Ximenez, expliquen l'interior de la llar, la “Domus Aurea”, com un lloc de poder, concentració, protecció i també repressió, origen de la vida en el seu sentit biològic i social. “Sibil·la” estudia la figura missatgera del poder que en ella recau, receptacle del missatge diví, personatge que viu el malson de conèixer l'avenir, desitjant la mort i l'oblit, per a deixar de recordar, de ser conscient.

RECORREGUT
2013 - Sala Gòtika,Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida. Catalunya.
2013 - Tinglado 2 del Moll de Costa, Tarragona. Catalunya.
2012 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya.
2012 - Carte d’Arte Mostre, Catania. Sicilia.
2011 - Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Granollers. Catalunya.
2010 - Presentació al Centre Arts Santa Mònica, Barcelona. Catalunya.

TEXTOS
MUÑOZ, S. - De l'ètica a l'estètica de la cura CAT PDF 153 Kb
Trilogia de la privadesa. Catàleg. CAT CAS ENG PDF 7,4 Mb

2007-08 Domus Aurea
Amb Nora Ancarola

“Domus Aurea”. Paraules o veu no identificable. Inintel·ligible.

Perquè en el mateix dir desapareix allò que la funda, que la inicia, allò que la sosté: el mite inabastable.

“Domus Aurea” és el mite de la llar (el mite d’Hera) del recolliment, de l’amor en resistència, de la supervivència.

Una llar on els objectes signifiquen, on cada racó està carregat d’esdeveniments.

El fulgor auri de la “Domus” no ens permet veure amb exactitud, hi ha al seu si, revelació, no sempre consciència.

La memòria de la “Domus Aurea” és allò que ens manté enganxats a la vida amorosament, però en aquesta no sols hi ha acollida, en la seva deriva pot haver violència, violència que deixa marques físiques i per sobre de tot, emocionals.

“Domus Aurea” és el lloc on la femineïtat cerca el seu lloc i la seva posició en el món, on creix, construeix i crea. On navega traslladada per el seu propi cos, on fila el llenguatge d’allò «decible» amb allò «indecible».

Nota: al juliol de l’any 64 d.C. Neró incendia Roma. Immediatament després fa construir “Domus Aurea”, una vila de més de 80 hectàrees presidida per una imatge que el representa de més de 30 metres d’alçada. Neró mai va poder viure el seu desig, tot just acabada la mansió, emmalalteix.

La “Domus” a penes el sobreviu, pocs mesos després de la seva mort, és destruïda en part i enterrada per a construir damunt d’ella les Termes de Trajà.

La “Domus” no era per a ell. Ni tan sols un somni.

RECORREGUT
2008 - Centre d’Art Côte-des-Neiges, Montreal. Canadà.
2007 - TPK, L'Hospitalet, Barcelona. Catalunya.
2007 - Tecla Sala, Barcelona. Catalunya.

TEXTOS
DONAIRE, L. - El subjecte femeni com a rastre i pertorbació en l’obra de Marga Ximenez i Nora Ancarola CAT PDF 76 Kb
Trilogia de la privadesa Cataleg CAT CAS ENG PDF 7,4 Mb
DONAIRE, L. - Domus Aurea CAT PDF 40 Kb