Escultures
- Diari de Viatge 10 de juny de 2020
- Fugida 10 de juny de 2020
- Un mar a la cuina 10 de juny de 2020
- Celebració 10 de juny de 2020
- Soc el temps que em queda 10 de juny de 2020
- Tauletes de nit 9 de juny de 2020
- Bodegons de premsa 8 de juny de 2020
- Pèrfids Perfils 8 de juny de 2020
- Flexible 8 de juny de 2020
- Dona amb un peix porc per barret 8 de juny de 2020
- Ocell i dona 8 de juny de 2020
- Textilia Vicenza 8 de juny de 2020
- El mercat 8 de juny de 2020
- La cadira 5 de juny de 2020
1992 Ocell i dona
Aquestes escultures tri-dimensionen elements del llenguatge tapisser, un ofici nu, on cada gest és visible, i escorcollen en la idea de dualitat amb les formes que proposen.
Escultures transparents perquè siguin transitables, fins a l’altra banda, seguint amb la mirada el fil en espiral que en aquest gest acull la idea de moviment
«Hom diria que se sent enfrontada a una infinitud, com si una de les seves peces fos l’extracció dotada de tridimensionalitat d’una petita part d’un tapís gòtic que et corprèn, tan per la seva manifesta majestuositat com per la imponderable serenor», en paraules d’Albert Macià. (Diari Avui. 1991)
RECORREGUT
1996 - Museu Tèxtil d’Indumentària, Barcelona. Catalunya.
1992 - 15ª Biennal Internacional del Tapís Contemporani. Musée Cantonal des Beaux-Arts. Laussanne. Suïssa.
