Soc el temps que em queda

Escultures

2004-06 Soc el temps que em queda
Amb Nora Ancarola.

“Sóc el temps que em queda”, és la idea del temps sostingut en el vaivé d’un cos/gronxador, com a referent de la vida i de la mort, el cos i la veu d’una dona gran que ens narra la seva malaltia en la transcripció esgrafiada que podem llegir en el dors del gronxador i a través del mirall, que com un toll d’aigua trobem al terra reflectint la peça.

Aquesta escultura inicia el seu recorregut amb "Sibil·la", primera part del projecte “Trilogia de la privadesa”, amb Nora Ancarola:

«El mite de la Sibil·la transcendeix el temps i ens arriba de la mà de l’esperit d’allò perdut com el mite d’un saber organitzador de la memòria, el record de l’ètica i de la veritable revelació: el present és aparença, el passat experiència i el futur només depèn de la nostra lúcida comprensió».

RECORREGUT
2011 - Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Granollers. Catalunya.
2006 - Galeria Zenit, Copenhaguen. Dinamarca.
2006 - Sala Marsà, Tàrrega. Lleida. Catalunya.
2005 - SKC, Belgrad. Sèrbia Montenegro.
2004 - La Interior Bodega - Espai de Flux, Barcelona. Catalunya.