2017 Diari de Viatge

“Diari de Viatge” és un passeig per la memòria familiar i col·lectiva, que no vol rendir-se, i s’enlaira, i que en l’acumulació de materials tèxtils i domèstics, draps de cuina i baietes convertits en mòduls minimalistes apilats en una columna sense fi, la consciència social apareix en aquest aparent ordre poètic.

Aquesta peça va formar part del diàleg mantingut entre els meus heterònims i jo mateixa, en l’exposició: “Heterònims: d’una intersecació de processos”.

RECORREGUT
2017 - Centre d’Art Maristany, Sant Cugat del Vallès. Catalunya.

2008 Fugida
Amb Nora Ancarola.

“Fugida” és la imatge del que se’n va i del que es deixa. Farcells de roba que són projectats a l’espai del desconegut, deixant el lloc confortable de la calaixera de la llar dibuixada a la paret, com un grafiti anònim que ens recorda que les fugides per les violències econòmiques, segueixen existint.

Aquests farcells de roba reciclada, aquest dibuix/instal·lació, va formar part del projecte “Domus Aurea”, en col·laboració amb Nora Ancarola.

RECORREGUT
2012 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya.
2008 - Centre d’Art Côte-des-Neiges, Montreal. Canadà.

2007-08 Un mar a la cuina
Amb Nora Ancarola.

“Un mar a la cuina” és la metàfora del viatge que generacions de dones han fet des de el lloc quotidià i privat de transformació com és la cuina, fins a trobar el lloc i la seva posició en el món, on creix, construeix i crea. On navega traslladada per al seu propi cos, on fila el llenguatge d’allò «dicible» amb allò «indicible».

Fetes de sostenidors i pots d’espècies i olis reciclats, aquestes barques i vaixells de la instal·lació “Un mar a la cuina”, van formar part del projecte “Domus Aurea”, en col·laboració amb Nora Ancarola.

RECORREGUT
2014 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya.
2008 - Centre d’Art Côte-des-Neiges, Montreal. Canadà.
2007 - TPK, L'Hospitalet, Barcelona. Catalunya.
2007 - Tecla Sala, Barcelona. Catalunya.

2004-11 Celebració
Amb Nora Ancarola.

“Celebració” és un cant a la cura, i per tant, a la vida, malgrat els entrebancs i les desfetes. Feta de les restes reciclades de dos elements que ritualitzen el festiu, com són l’espelma i la copa, aquesta escultura inicia el seu recorregut amb Sibil·la, primera part del projecte "Trilogia de la privadesa", amb Nora Ancarola:

«El mite de la Sibil·la transcendeix el temps i ens arriba de la mà de l’esperit d’allò perdut com el mite d’un saber organitzador de la memòria, el record de l’ètica i de la veritable revelació: el present és aparença, el passat experiència i el futur només depèn de la nostra lúcida comprensió».

RECORREGUT
2011 - Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Granollers. Catalunya.
2006 - Galeria Zenit, Copenhaguen. Dinamarca.
2006 - Sala Marsà, Tàrrega. Lleida. Catalunya.
2004 - La Interior Bodega - Espai de Flux, Barcelona. Catalunya.

2004-06 Soc el temps que em queda
Amb Nora Ancarola.

“Sóc el temps que em queda”, és la idea del temps sostingut en el vaivé d’un cos/gronxador, com a referent de la vida i de la mort, el cos i la veu d’una dona gran que ens narra la seva malaltia en la transcripció esgrafiada que podem llegir en el dors del gronxador i a través del mirall, que com un toll d’aigua trobem al terra reflectint la peça.

Aquesta escultura inicia el seu recorregut amb "Sibil·la", primera part del projecte “Trilogia de la privadesa”, amb Nora Ancarola:

«El mite de la Sibil·la transcendeix el temps i ens arriba de la mà de l’esperit d’allò perdut com el mite d’un saber organitzador de la memòria, el record de l’ètica i de la veritable revelació: el present és aparença, el passat experiència i el futur només depèn de la nostra lúcida comprensió».

RECORREGUT
2011 - Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Granollers. Catalunya.
2006 - Galeria Zenit, Copenhaguen. Dinamarca.
2006 - Sala Marsà, Tàrrega. Lleida. Catalunya.
2005 - SKC, Belgrad. Sèrbia Montenegro.
2004 - La Interior Bodega - Espai de Flux, Barcelona. Catalunya.

2002 Tauletes de nit

La major part de les meves obres i especialment els últims projectes, sorgeixen i es conformen dels objectes que formen part del meu entorn urbà i quotidià i  de restes reciclades. Una reconversió dels diàlegs silenciosos amb el privat i el públic, cap a un diàleg social-col·lectiu.

“L’Interrogatori” fa referència a la violència de gènera que també trobem en les detencions policials.

RECORREGUT
"L'interrogatori"
2004 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya.
2002 - Biennal d’Art 2002. Museu d’Art Modern de
Tarragona. Catalunya.

2001 Bodegons de premsa

“Bodegons de premsa”, és un aprofundiment en la reflexió respecte de la violència afrontant  les possibles configuracions plàstiques que una obra d’aquestes característiques pot assolir. És una metàfora de les desigualtats i de la injustícia que traspassa les individualitats. En aquest conjunt d’escultures i d’instal·lacions cada peça parla per si mateixa de les mutilacions físiques i psicològiques que pateixen els més febles, però també del món inquietant en el qual sense voler estem submergits i en el que la premsa ens col·loca com a passius espectadors.

Petits altars-bodegons, «celebren» el trist triomf d’una violència, que provinent dels més alts estrats de la societat s’immiscueixen en la íntima quotidianitat dels que intenten —sense aconseguir-ho— sobreviure pacíficament a l’horror. Altars que inevitablement ens recorden altres, que al llarg de la historia han estat el símbol de la complicitat, la injustícia i l’escarni.

Cal destacar finalment, la «pobresa» dels materials, on el reciclatge és part central i activa de la proposta plàstica. L’ús d’aquests materials ens apropa també als racons del ésser humà on tot és possible, i on tots els estrats estan representats en un únic contenidor, per apropar-nos d’una manera viva als marges d’una societat impositiva i consumista, al mateix temps que farcida de desferres.

De la nota de premsa de Nora Ancarola per a l’exposició a l'MX Espai 1010.

RECORREGUT
“Recollidor”
2007 - TPK, Hospitalet, Barcelona. Catalunya.
2006 - Centro de Arte Lia Bermúdez de Maracaibo. Venezuela.
2001 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya.
"El gronxador"
2008 - Maison de la Culture / Cote-Des-Neiges, Montreal. Canadà.
2001 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya.
"Bodegó amb copa"
2001 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya.
"Bodegó amb fotografia"
2001 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya.
“Bodegó del Pati“
2001 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya.

1996 Pèrfids Perfils

Aquestes escultures tri-dimensionen elements del llenguatge tapisser, un ofici nu, on cada gest és visible, i escorcollen en la idea de dualitat amb les formes que proposen.

Escultures transparents perquè siguin transitables, fins a l’altra banda, seguint amb la mirada el fil en espiral que en aquest gest acull la idea de moviment

«Hom diria que se sent enfrontada a una infinitud, com si una de les seves peces fos l’extracció dotada de tridimensionalitat d’una petita part d’un tapís gòtic que et corprèn, tan per la seva manifesta majestuositat com per la imponderable serenor», en paraules d’Albert Macià. (Diari Avui. 1991) 

RECORREGUT
"Taca vermella"
2004 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya.
1996 - Museu Tèxtil d’Indumentària, Barcelona. Catalunya.
1992 - Col·legi d’Aparelladors de Barcelona. Catalunya.
"Dona elefant i peix"
2004 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya. 
1996 - Museu Tèxtil d’Indumentària, Barcelona. Catalunya.
"Escrit amb el bec"
2019 - Can Quitèria, Sant Cugat del Vallés, Barcelona. Catalunya.
2004 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya.
1996 - Museu Tèxtil d’Indumentària, Barcelona. Catalunya.
"Graal"
2004 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya.
1996 - Museu Tèxtil d’Indumentària, Barcelona. Catalunya.
1996 - Biennale du Lin du Haute Normandie.
"Manumissió"
2004 - MX Espai 1010, Barcelona, Catalunya.
1996 - Museu Tèxtil d’Indumentària. Barcelona. Catalunya.
"Olympe de Gouges"
2004 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya.
1996 - Museu Tèxtil d’Indumentària. Barcelona. Catalunya.

1994 Flexible

Aquestes escultures tri-dimensionen elements del llenguatge tapisser, un ofici nu, on cada gest és visible, i escorcollen en la idea de dualitat amb les formes que proposen.

Escultures transparents perquè siguin transitables, fins a l’altra banda, seguint amb la mirada el fil en espiral que en aquest gest acull la idea de moviment

«Hom diria que se sent enfrontada a una infinitud, com si una de les seves peces fos l’extracció dotada de tridimensionalitat d’una petita part d’un tapís gòtic que et corprèn, tan per la seva manifesta majestuositat com per la imponderable serenor», en paraules d’Albert Macià. (Diari Avui. 1991) 

RECORREGUT
“El peix”
2014 - MX Espai 1010, Barcelona, Catalunya.
1993-94 - Nederlans Textilmuseum, Tilburg, Holanda.
1993-94 - Bayreuth, Alemanya.             
1993-94 - Manchester, Anglaterra.    
1993-94 - Wroclaw, Polònia.               
1993-94 - Nordjyllands Kunstmuseum. Aalborg. Dinamarca.
1996 - Biennale du Lin du Haute Normandie. França.
1991 - Trienal a Vicenza, Basílica Palladiana. Italia.
 “El vell peix”
1993-94 - Nederlans Textilmuseum.Tilburg. Holanda.
1993-94 - Bayreuth. Alemanya.
1993-94 - Manchester. Anglaterra.
1993-94 - Wroclaw. Polònia.
1993-94 - Nordjyllands Kunstmuseum. Aalborg. Dinamarca.
1996 - Biennale du Lin du Haute Normandie. França.

1993 Dona amb un peix porc per barret

Aquestes escultures tri-dimensionen elements del llenguatge tapisser, un ofici nu, on cada gest és visible, i escorcollen en la idea de dualitat amb les formes que proposen.

Escultures transparents perquè siguin transitables, fins a l’altra banda, seguint amb la mirada el fil en espiral que en aquest gest acull la idea de moviment

«Hom diria que se sent enfrontada a una infinitud, com si una de les seves peces fos l’extracció dotada de tridimensionalitat d’una petita part d’un tapís gòtic que et corprèn, tan per la seva manifesta majestuositat com per la imponderable serenor», en paraules d’Albert Macià. (Diari Avui. 1991)

RECORREGUT
2001 - MX Espai 1010, Barcelona. Catalunya.
1996 - Museu Tèxtil i d’Indumentària. Barcelona. Catalunya.
1993 - Phare Sud, Mussée Fleury, Lodeve/Gruissan. França.