2004 Llengua

Dins el marc de “Ni cap indret enlloc”.

Sis propostes de sis artistes plàstics al voltant de les sis lletres que organitzen l’acròstic MARÇAL i que realitzen, a l’escenari, una acció o una instal·lació que han pensat arran d’un poema o text escollit de la poeta.

“Llengua”, una escultura accionada, va ser la meva proposta.

Acte produït i organitzat pel Centre de Cultura de les Dones Francesca Bonnemaison i pel Comitè d’Escriptores del PEN Català, amb motiu dels deu anys de la publicació del llibre La passió segons Renée Vivien

Coordinació: Anna Castellví i Josefa Contijoch.
Col·laboració: Fina Birulés i Heura Marçal.

2002 New ART. Fira internacional d’art contemporani

“Gerres de les preguntes”-contenidors de recerca identitària.

El meu heterònim Yukimaro va presentar “Gerres de les preguntes” a l’habitació ocupada per l’MX Espai 1010-projecte-laboratori d’art.

RECORREGUT
29/11-1/12/2002 - Hotel Sans. Barcelona.

1998-2005 Exposicions Internacionals d’Art Contemporani de Petit Format

Sis primeres edicions organitzades.

Des del projecte-laboratori d’art MX Espai 1010, el 1998 vam encetar juntament amb la Nora Ancarola unes convocatòries internacionals que es varen prolongar fins al 2016. Amb aquesta proposta volíem observar les derives que s’estaven produint dins el món de l’art tèxtil en relació amb la seva inserció dins de l’art contemporani després que la Biennal de Lausanne tanqués les portes l’any 1992.

Un projecte d’MX Espai 1010 dins el cicle d’”Art Mínim”.

Comissariat: Marga Ximenez
Textos: Nora Ancarola - Barbara Verzini
Ajudant de direcció: Carmen de los Llanos
Traduccions: Montserrat Abelló - Teresa Valverde
Assessorament lingüístic: Agustí Casals - Aula Creativa
Muntatge: Juan Muiño
Disseny gràfic: Paz Bueno - Mónica Pinto
Maquetació: Gràfiques Botí
Agraïments: Roser Teixidor - Roser Borell - Juan Muiño

RECORREGUT
8/9-14/10/2005 - “VI Transnegatiu/Transnegative”, amb el seminari Il pensiero de la ferita nello body art de Bàrbara Verzini, filòsofa.
9/9- 9/10/2004 - “V Mirades Llaurades/Looks carved”
9/2003 - La III edició va participar en el “1er. Encuentro Internacional/Mini Textil Contemporaneo” que es va dur a terme al Museu d’Art Contemporani de Xile.
1/2/2003 - “IV Trames Urbanes/Urban Plots.
2/2002 - “III Fet a Fora/ Fet a Dins/Foreing-Built/Home Made”.
3/4/2000 - “II Fet a fora/Foreing built”.
9/10/1998 - “I Fet a fora/Foreing built”.

DOCUMENTS
Llistat d’artistes participants entre els quals es troben alguns dels meus heterònims. CAT CAS ENG. PDF 36 Kb.
N. ANCAROLA, M. XIMENEZ - Textes sobre l’exposició. I, II i III Fet a Fora / Fet a Dins. CAT. PDF 29 Kb.
VERZINI - Textes sobre l’exposició. IV Trames Urbanes. CAT. PDF 31 Kb.
ANCAROLA, M. XIMENEZ - Textes sobre l’exposició. V Mirades Llaurades. CAT. PDF 24 Kb.
ANCAROLA - Textes sobre l’exposició. VI Transnegatiu. CAT. PDF 26 Kb.
B. VERZINI - Textes sobre l’exposició. VI Transnegatiu. CAT. PDF 28 Kb.

1996 Quim Lecina. El Viatge

Cartell per al concert-recital del gran actor que va ser Quim Lecina, sobre “El Viatge”, el darrer llibre de poemes del recordat i estimat amic David Rosenthal

“Quim Lecina & Nou Brownie Jazz Quartet“, al 1996 estrenaven “El Viatge” en la mítica Cova del Drac de Barcelona. Ara, 18 anys després i per motius personals, Quim Lecina ha volgut tornar a posar en marxa, amb quatre excel·lents músics que naixien justament en la mateixa època en la qual també naixia “El Viatge”.

David H. Rosenthal era un poeta estatunidenc, traductor a l'anglès de Tirant lo Blanc i també d'obres de Mercè Rodoreda, Josep Carner i altres poetes catalans. Era també comentarista i crític de Jazz en les revistes Down Beat i Jazz Times. Va viure llargues temporades a Barcelona, on en 1991, quan tenia 47 anys, se li va diagnosticar càncer de pàncrees. Entre una i una altra intervenció quirúrgica, DHR va escriure els poemes que conformen “El Viatge”, publicat poc abans de la seva mort, en 1992.

1992 Dia de la terra

L’instal·lació “Som de Terra”, és una reflexió sobre els perills d’oblidar la natura.

Feta amb l’artista Benet Rosell i amb la col·laboració dels alumnes de l’escola de Llotja, es va situar a la Plaça de Catalunya, prop del carrer Pelai i davant del popular cafè Zurich.

El Dia de la Terra és una festa ecologista d’àmbit mundial. Una màxima ecologista diu: «pensar globalment i actuar localment». Dirigit per Lluís Boada i la coordinació artística dels poetes Carles Hac Mor i Ester Xargay,  es va celebrar per tercer any consecutiu.

1992. XV Biennale Internationale de Lausanne

“Ocell i dona”. Aquesta escultura tri-dimensiona elements del llenguatge tapisser, un ofici nu, on cada gest és visible, i escorcollen en la idea de dualitat amb les formes que proposen.

62 artistes participants.

RECORREGUT
4/4 al 28/6/1992 Musee cantonal des Beaux-Arts.
3/10/1992 al 17/1/1993 Nederlands Textielmuseum, Tilburg. Països Baixos.
26/3 al 10/5/1993 Nordjylland Kunstmuseum, Aalborg, Dinamarca.

1992 Exposició Arthur Cravan, poeta i boxador. Lleidatà universal

Antecedent clar del dadaisme i de les accions artístiques o performàtiques, Arthur Cravan constitueix un dels grans mites de l’art i de les lletres del segle, sempre envoltat de núvols de llegenda.

Fabian Lloyd, que és el seu nom veritable, neix a Lausanne el 1887. El seu pare, un noble anglès, és el germà de la muller d’Oscar Wilde. Aquest escriptor tindrà una importància cabdal en la seva obra poètica. Wilde serà per a Cravan una mena d’altre jo poètic i una referència constant.

La meva participació va ser amb una segona versió de “Cacatues” presentada a la galeria Lleonart de Barcelona el 1982.

Organitzen: Ester Xargay, Carles Hac Mor, Vicenç Altaió.

RECORREGUT
21/10 al 13/12/1992 - Palau de la Virreina, Espai 1. Barcelona.

1991 Dia de la terra

La instal·lació “Silentium”, feta amb l’artista Benet Rossell i amb la col·laboració dels alumnes de l’escola de Llotja, es va situar a la cruïlla Rambla de Catalunya amb carrer d’Aragó de Barcelona.

«Precisament en una fotografia cèlebre podem veure com, per un carrer de Barcelona, hi avança Robert Gerhard, introductor del dodecafonisme a Catalunya, flaquejat pel seu mestre directe, Arnold Schönberg, l’artífex d’aquesta tècnica musical, i per Anton von Webern. ¿què en devien pensar, aquelles tres llumeneres de la dodecafonia, del brogit de les ciutats, i del de Barcelona en particular? Fins en quin punt el soroll és creatiu i no ho és?»

De l’article “De l’estètica del silenci”, en paraules del poeta Carles Hac Mor, per al catàleg d’aquesta segona celebració del “Dia de la Terra”.