2016 Mostre d’Art FemArt

L’Àpat Transgressor. Reconstruir genealogies/Territoris privilegiats. El meu àpat reposa i travessa tres espais de tradició essencial femenina: unes «tovalles», que són al mateix temps un «cos-llit»; a sobre els «coberts-eines» de diferents tècniques de l’acte ancestral de teixir, per seguir reconstruint els espais de creació que travessen el temps fins a allò més identitari, i configuren la xarxa dels meus àpats mentals i emocionals. Un plat trencat mostrarà el fil d’or de la reparació i una copa reconstruïda serà el brindis etern per la reivindicació d’un món retrobat i compartit però també més igualitari i just.

Reconstruir és un privilegi.

RECORREGUT
Ca la Dona
UPF-Campus Ciutadella

2016 XIII Ciutats literàries

Exposicions Internacionals d’Art Contemporani de Petit Format. Darrere edició organitzada.

Des del projecte-laboratori d’art MX Espai 1010, el 1998 vam encetar, juntament amb la Nora Ancarola, unes convocatòries internacionals que es varen prolongar fins al 2016. Amb aquesta proposta volíem observar les derives que s’estaven produint dins el món de l’art tèxtil en relació amb la seva inserció dins de l’art contemporani després que la Biennal de Lausanne tanqués les portes l’any 1992.

El Llibre dels passatges de Walter Benjamin ens situa en el París de principis del segle XX, un nou territorio urbà en el qual s'està i pel qual es circula reflectint, una vegada i una altra, una quotidianitat passada, plena d'assoliments convertits avui en deixalles d'una modernitat a la deriva. El París de Benjamin és un exemple de com una ciutat es recorre a través de les seves cites i els seus textos fragmentaris... (Fragment de la introducció del catàleg).

Un projecte d’MX Espai 1010 dins el cicle d’Art Mínim.

Comissariat: Marga Ximenez
Textos:  Nora Ancarola
Traduccions: William George i Anne Moreno
Disseny Gràfic: Mónica Pinto

2014-15 #artveuivo
Artistes pel dret a decidir

Vuitanta artistes plàstics participen en aquesta iniciativa que pretén donar suport al dret a decidir dels catalans.

“Dret a Decidir”. Dibuix original, imatge fotogràfica, collage i aquarel·la.

Un porta-calendari de sobretaula. Un espai net per un temps nou. Per una  democràcia exercida en tot moment. Dues anelles per acollir el Dret a Decidir cada dia de l’any. V de Votar, de la nostra Veu, que ningú pot silenciar. V de punter que senyalitza la Via imparable cap a la consulta. Una escala per assolir lliurement el nostre futur com a poble sobirà.

RECORREGUT
19/3/2017- Campus de les Terres de l’Ebre, Tortosa.
17/2/2015 - Acadèmia de Belles Arts, Sabadell.

2014 Re-visions
Del tapís a l’art textil/De l’art textil a l’art

Des del projecte-laboratori d’art-MX Espai 1010. MX Espai 1010 mostra, en format bàsicament d'arxiu, “Re-visions” un recull d’informació de: Àngels Sans, Ramon Guillen-Balmes, Tom Pupkiewicz, Mariona Sanahuja i Marga Ximenez. Es tracta d'alguns dels artistes que formaren part de l'exposició col·lectiva, "Laberints", i la individual, "Aparador", totes presentades l'any 1984, en un comissariat de Pilar Parcerisas, per a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró.

De la nota de premsa de MX Espai 1010. Als anys '70 i '80 del segle XX, l'art tèxtil s'allibera de la seva dependència de la pintura i el suport pla, incorporant en el seu procés les especulacions plàstiques de la resta de les arts. Es realitzen treballs d'investigació en relació amb l'entorn, on la fibra, la trama i els materials «no nobles» esdevenen matèries escultòriques i obres d'environament.

L'any 1984 "Laberints" s'inaugura a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró i es trasllada pocs mesos després al Cercle Cultural de la Caixa de Pensions de Granollers, poc mesos abans Aparador mostrava una instal·lació individual de Marga Ximenez en el mateix espai. Algunes d'aquestes peces van presentar-se a Europàlia, International Art Festival, a Bruseles, l'any 1985.

Exposicions com "Laberints" i "Aparador" totes dues comissariades per Pilar Parcerisas són una mostra de l'art tèxtil que es feia a Catalunya, connectant amb el que es feia a la resta dels països europeus i del qual la Biennal de Lausana va ser el seu millor aparador fins al 1993, any en què la Biennal decideix la seva desaparició per considerar que l'art tèxtil és part de l'art amb "majúscules" i per tant ja no és oportú un esdeveniment tan específic.

En aquests moments i fins al 25 de maig, es pot veure a la Fundació Joan Miró, l'exposició “Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Miró”,comisariada per Manuel Segade. Aquesta mostra fa menció d'aquestes dues exposicions.

És en aquest marc que, des de l'MX Espai 1010, volem fer un homenatge a la desapareguda artista Àngels Sans, una de les pioneres del nou art tèxtil a Catalunya i que va participar en l'exposició col·lectiva, "Laberints", com també volem recordar l'artista i amic, Ramon Guillen-Balmes amb una petita mostra del seu magnífic treball.

L'exposició “Re-visions”, en format bàsicament d'arxiu, recull informació de: Àngels Sans, Ramon Guillen-Balmes, Tom Pupkiewicz, Mariona Sanahuja, Dominique Charrié, Anita Gandahl, Lluís Llibre, Lisa Rehsteiner, Elena Tondi i Marga Ximenez, autors i autores que formaren part de l'exposició col·lectiva, "Laberints", i la individual, "Aparador", abans esmentades.

Volem agrair a Joan Alcaraz tot el material que ens ha facilitat de l'Àngels Sans i a Sensi Cervantes per la seva aportació amb l'obra de Ramon Guillen Balmes.

RECORREGUT
29/4 -31/5/2014 - MX Espai 1010.

2014 XII Lletraferits

Exposicions Internacionals d’Art Contemporani de Petit Format. Penúltima edició organitzada.

Des del projecte-laboratori d’art MX Espai 1010, el 1998 vam encetar, juntament amb la Nora Ancarola, unes convocatòries internacionals que es varen prolongar fins al 2016. Amb aquesta proposta volíem observar les derives que s’estaven produint dins el món de l’art tèxtil en relació amb la seva inserció dins de l’art contemporani després que la Biennal de Lausanne tanqués les portes l’any 1992.

La llengua catalana té paraules molt interessants i absolutament belles. Una d'elles és la composta per les paraules: lletra i ferit/ferida: lletraferit i lletraferida. La seva definició no deixa de tenir una mica de màgia. Segons l'Enciclopèdia Catalana significa amant de conrear les lletres. Paraula que s'expressa, des de la imatge visual de la ferida i que ens sorprèn i tranquil·litza alhora, en saber que és una ferida d'avidesa de saber, una ferida de coneixement...

Un projecte d’MX Espai 1010 dins el cicle d’Art Mínim.

Comissariat: Marga Ximenez
Textos: Nora Ancarola
Traduccions: William George
Assessorament lingüístic: Agustí Casals
Disseny gràfic: Mónica Pinto
Maquetació: Gràfiques Botí

DOCUMENTS
Llistat artistes participants entre els quals es troben alguns dels meus heterònims. CAT CAS ENG. PDF 31 Kb
Lletraferit. CAT CAS ENG. PDF 39 Kb

2014 Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se

Històries de l’Espai 10 i l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró.

El 20 de maig a les 19 h va tenir lloc la presentació de la publicació “Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se” a l’espai Terrario del Matadero de Madrid, amb la participació de Jorge Díaz i Ferran Barenblit, comissaris de l’Espai 13, i Manuel Segade, autor de la publicació i comissari de la mostra del mateix nom que repassa la trajectòria de l’Espai 10 i l’Espai 13 al llarg dels seus 35 anys d’existència.

La programació de l’Espai 10 es va iniciar el 1978 i, després de traslladar-se a l’Espai 13 al cap d’una dècada, ha continuat en actiu fins a l’actualitat. Dedicada durant trenta-cinc anys a l’experimentació artística i a donar cabuda a noms emergents de l’escena local i internacional, destaca per la seva continuïtat i qualitat, fet que la converteix en un cas d’estudi singular en la institucionalització de l’art contemporani a Europa. Aquest llibre és un compendi de les seves històries, que, exposades en funció d’eixos temàtics, permeten entendre la història de l’art, dels gustos i les modes estètiques i de les institucions. La investigació que va donar lloc a aquest llibre va partir de l’encàrrec de realitzar una exposició amb el mateix títol a la Fundación Joan Miró de Barcelona. A partir d’una selecció d’obres i de fragments d’algunes de les exposicions celebrades en aquests espais, la mostra es va articular a través d’un muntatge de l’artista Xavier Salaberria.

RECORREGUT
14/3/14-25/5/14 - Fundació Joan Miró. Parc de Montjuïc, Barcelona.

DOCUMENTS
EL PAIS 13/7/1984. Más de 20 artistas presentaron sus trabajos alternativos en la Fundación Miró de Barcelona. CAS. PDF 1,4 Mb

2014 Centenari de la mort de Bertha von Suttner

El barri de Castellarnau, a Sabadell, ja té un nom més vinculat a la cultura de la pau en el seu nomenclàtor. Al costat dels carrers de Gandhi, Martin Luther King, Bertrand Russell o Milena Jesenská ja hi ha la plaça de Bertha von Suttner, activista per la pau i primera premi Nobel de la Pau. La reclamació ha estat llarga i liderada per la Montserrat Torruella de la Coordinadora Un altre món és possible. Els actes estàn vinculats al Dia Internacional de la Dona.

La vuitena arma. Una exposició en format fotogràfic de denúncia de la violència contra les dones.

En aquesta instal·lació realitzada l’any 2000, formada per nou peces que reprodueixen la part inferior del tronc d’una dona, feta amb materials tèxtils reciclats i cosits, conflueixen dues visions: l’infantament, que dóna vida, i l’agressió, que produeix la mort.

Es crea per mostrar les agressions ocorregudes a Timor Oriental durant el procés d’independència d’Indonèsia el 1999. L’obra, però, amplia el fet concret per convertir-se en un clam de denúncia de la violència contra les dones en els conflictes bèl·lics.