Territoris dibuixats

Aquestes obres, algunes de gran format, són dibuixos que traspassen les tècniques que l’hi són pròpies.

Prenen el llenguatge de l’alt lliç com a eina de construcció i els seus materials com a elements expressius apartats de les funcions estrictament formals.

Recullen el llegat medieval de la tapisseria recuperat per Jean Lurçat i actualitzat de manera recurrent per les Biennals de Lausanne.

Són dibuixos o escriptures que, com en el tapís, la relació amb l’espai en algunes peces també forma part del diàleg que es dóna entre els elements que les conformen.

En aquestes obres trames i ordits se superposen en transparència com si el teler que les sustentava no hagués existit mai, o troques i cons de fils diversos, oberts i pressionats per un tòrcul imaginari, ens volen transmetre els no-límits dels territoris dibuixats.

RECORREGUT
Dones de Barcelona
1988 - 6ª International Triennale of Tapestry, Central Museum of Textiles, Lodz, Polònia.
1983 - Sirga’83, Palau de la Metal·lúrgia, Barcelona, Catalunya.
1983 - Sala Montcada, “La Caixa”. Barcelona. Catalunya.
1982 - “La Caixa”. Manresa, Catalunya.
1981 - Galeria Lleonart. Barcelona, Catalunya.
Edith
1983 - Sala Montcada, “La Caixa”. Barcelona. Catalunya.
1982 - “La Caixa”. Manresa, Catalunya.
1981 - Galeria Lleonart. Barcelona, Catalunya.
Escoltant
1992 - Palau de la Virreina. Barcelona. Catalunya.
1983 - Sala Montcada, “La Caixa”. Barcelona. Catalunya.
1982 - “La Caixa”. Manresa. Catalunya.
1981 - Galeria Lleonart. Barcelona, Catalunya.
Escriptura
1983 - Sala Montcada, “La Caixa”. Barcelona. Catalunya.
1982 - “La Caixa”. Manresa. Catalunya.
1981 - Galeria Lleonart. Barcelona, Catalunya.
Palets
1983 - Sala Montcada, “La Caixa”. Barcelona. Catalunya.
1982 - “La Caixa”. Manresa. Catalunya.
1981 - Galeria Lleonart. Barcelona, Catalunya.

Corpòries

Aquestes peces de caràcter escultòric mantenen el concepte del tapís, com a obra de gran format, realitzades amb materials tèxtils i una tècnica específica, però ja en molts casos subvertint el llenguatge que l’hi és propi, bé en les mesures, abandonant el mur, o el teixit en l’alt lliç.

L’exploració serà l’ordit que suportarà una trama que configurarà noves visualitzacions simbòliques:

- un rombe blanc com a símbol puntual o una troca de lli desplegada i amb punts de costura apressos en la infància, seran part del cos femení.
- un llit que en presentar-se verticalment ens mostra un interior esbudellats i un front teixit entre el brodat i el tapís, i amb fusos filant genealogies maternes.
- un abric que ens remet a l’absurd del món de la moda, o una jaqueta mostrant en el seu procés de construcció mateix i en els patrons que la conformen, el joc de la subversió dels llenguatges.
- uns barrets que com un estampat fet amb el gest ancestral del teixit, posen també, com a element central de la peça, la idea del cos.

RECORREGUT
Rombe blanc
1972 - Premi Ateneu de Madrid. Sala Joven. Madrid.
Abric
1990 - Sala Europa de Lleida i Barcelona. Catalunya.
1985 - Fundació Caixa de Pensions. Homenatge a Sonia Delaunay. Granollers.
1983 - Sala Montcada, “La Caixa”. Barcelona. Catalunya.
1982 - “La Caixa”. Manresa. Catalunya.
1981 - Galeria Lleonart. Barcelona, Catalunya.
Jaqueta
1987 - Espais. Centre d’Art Contemporani. Girona.Catalunya.
1985 - Fundació Caixa de Pensions. Homenatge a Sonia Delaunay. Granollers.
1983 - Sala Montcada, “La Caixa”. Barcelona. Catalunya.
1982 - “La Caixa”. Manresa. Catalunya.
1981 - Galeria Lleonart. Barcelona, Catalunya.
Llit
2011 - De l’Ombre à la Lumière, Musée Jean-Lurçat, Angers, França.
1983 - Sala Montcada, “La Caixa”. Barcelona. Catalunya.
1982 - “La Caixa”. Manresa. Catalunya.
1981 - Galeria Lleonart. Barcelona, Catalunya.
Punt d’abella
1987 - Moda Antimoda. Espais. Centre d’Art Contemporani. Girona. Catalunya.
1985 - Llegim sabates. Caja de Barcelona. Catalunya.
1985 - Fundació Caixa de Pensions. Homenatge a Sonia Delaunay. Granollers.
1983 - Sala Montcada, “La Caixa”. Barcelona. Catalunya.
1982 - “La Caixa”. Manresa. Catalunya.
El barret
1991 - Galeria Cerç, Reus, Tarragona. Catalunya.

Cal·ligrafies

En aquest grup de peces, ordit i trama s’acoblen per explorar en les possibilitats arquitectòniques que l’art del tapís té en si mateix a partir dels elements que el conformen i en la funció històrica com a objecte relacionat amb els espais habitables.

Són obres que tri-dimensionen elements del llenguatge tapisser, un ofici nu, on cada gest és visible, i és en l’exploració d’aquest gest que podem seguir amb la mirada el fil en espiral que acull la idea de moviment.

Gestos que escorcollen els fils com si es tractés de cal·ligrafies infinites que volguessin descriure la idea del temps inscrita en una petita part d’un tapís gòtic

Un contrapunt entre les pautes de la tradició i una dinàmica que donarà també als processos artesanals autoritat de llenguatge artístic sense perdre els continguts conceptuals.

RECORREGUT
Cal·ligrafies
1985-86 - Europalia 85. Bélgica. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
1984 - Exposició Nacional d’Art Tèxtil. Aranjuez.
Capitell i arcs
1987 - Galeria Stov. Amsterdam. Holanda.
Columna
1988 - Claustrenau. Fundació Caixa de Pensions. Barcelona. Catalunya.
1987 - Galeria Stov. Amsterdam. Holanda.
Doble arc
1987 - Galeria Stov. Amsterdam. Holanda.
Arc d’Olot
1989 - Galeria Art Figueres. Girona. Catalunya.
Orenga
1989 - Galeria Art Figueres. Girona. Catalunya.
Porta d’Urgell
1989 - Galeria Art Figueres. Girona. Catalunya.
Farigola
1989 - Galeria Art Figueres. Girona. Catalunya.
Porta del blat
1993 - Phare Sud. Mussée Fleury. Lodeve/Gruissan. França.
1989 - Galeria Art Figueres. Girona. Catalunya.

Cartografies

El teler, l’industrial i l’artesanal, i tot el que ha representat socialment i culturalment en el món del tèxtil, també ha estat centre del meu interès, per això en algunes peces l’incorporo en format bastidor amb la voluntat d’explorar tots aquells aspectes que l’integressin al llenguatge tapisser destacant el procés de realització i les eines com a part de l’obra. Per això també les peces seqüencials, els díptics i tríptics.

En aquestes peces trobem ordit i trama fent desaparèixer el teler-marc que les sustenta, però deixant la seva presència com si es tractés més de panys brodats o retaules teixits.

Mapes i rius, poblats i marges, camps i sembrats, acotacions i senyals, peces referencials encara del meu ofici de dissenyadora d’estampats, d’observadora corpresa per una natura inabastable, de “dibuixanta” amb llapis i fils a les mans.

RECORREGUT
Mapes i rius
1982 - “La Caixa”. Manresa. Catalunya.
1981 - Galeria Lleonart. Barcelona, Catalunya.
Groc
1983 - Sala Montcada, “La Caixa”. Barcelona. Catalunya.
1982 - “La Caixa”. Manresa. Catalunya.
1981 - Galeria Lleonart. Barcelona, Catalunya
Marges
1983 - Sala Montcada, “La Caixa”. Barcelona. Catalunya.
1982 - “La Caixa”. Manresa. Catalunya.
1981 - Galeria Lleonart. Barcelona, Catalunya.
Negre
1983 - Sala Montcada, “La Caixa”. Barcelona. Catalunya.
Senyal
1998 - MX Espai, Barcelona. Catalunya.
Lluna ceretana
1991 - Galeria Cerç, Reus, Tarragona. Catalunya.

Murals

Aquests peces-murals recullen la genealogia familiar i junt amb el llenguatge tapisser exploren expressions noves amb la interrelació entre els oficis de tradició femenina i els nous recursos plàstics contemporanis.

A l’obra "Agulles", un cop més, trobem les eines emprades per la construcció d’un tapís, fent-se part de la peça, i aquesta vegada també com a gest final d’una etapa de treball i homenatge a un ofici que m’ha permès veure i filtrar altres llenguatges no habituals dins de l’art contemporani.

"Blanc esquinçat" inaugura la sèrie de peces que posaran la tensió plàstica/visual, en el diàleg entre dues escriptures, entre dos teixits que s’expressen des de la tradició una i des de la modernitat l’altra.

Altres obres, com el seu nom indica, "Mapes", "Acotació", "Senyalització", "Benedormien", interpel·laran l’espai habitable sense defugir la seva vinculació a l’arquitectura, i anunciant, en alguna de les peces, el meu interès posterior per al reciclatge de materials i la preocupació per una societat consumista cada cop més allunyada de la responsabilitat personal en tant en el que és privat com en el que és públic en tant que societat/comunitat amb perspectives de futur.

RECORREGUT
Blanc esquinçat
1971 - Gall Gallaret, Barcelona. Catalunya.
Mapes
2017 - Centre d’Art Maristany, Sant Cugat del Vallès. Catalunya.
2001 - MX Espai, Barcelona. Catalunya
1982 - “La Caixa”. Manresa. Catalunya.
1981 - Galeria Lleonart. Barcelona, Catalunya.
Acotació
1982 - “La Caixa”. Manresa. Catalunya.
1981 - Galeria Lleonart. Barcelona, Catalunya.
Senyalització
1982 - “La Caixa”. Manresa. Catalunya.
1981 - Galeria Lleonart. Barcelona, Catalunya.
Agulles
2001 - MX Espai, Barcelona. Catalunya.
Benedormiens
1990 - Castell de Benedormiens, Castell d’Aro. Girona. Catalunya.
2001 - MX Espai, Barcelona. Catalunya.