1992 Ocell i dona<\/strong><\/p>\nAquestes escultures tri-dimensionen elements del llenguatge tapisser, un ofici nu, on cada gest \u00e9s visible, i escorcollen en la idea de dualitat amb les formes que proposen.<\/p>\n
Escultures transparents perqu\u00e8 siguin transitables, fins a l\u2019altra banda, seguint amb la mirada el fil en espiral que en aquest gest acull la idea de moviment<\/p>\n
\u00abHom diria que se sent enfrontada a una infinitud, com si una de les seves peces fos l\u2019extracci\u00f3 dotada de tridimensionalitat d\u2019una petita part d\u2019un tap\u00eds g\u00f2tic que et corpr\u00e8n, tan per la seva manifesta majestuositat com per la imponderable serenor\u00bb, en paraules d\u2019Albert Maci\u00e0. (Diari Avui. 1991)<\/p>\n
RECORREGUT
<\/strong>1996 - Museu T\u00e8xtil d\u2019Indument\u00e0ria, Barcelona. Catalunya.
1992 - <\/em>15\u00aa Biennal Internacional del Tap\u00eds Contemporani.\u00a0<\/em>Mus\u00e9e Cantonal des Beaux-Arts<\/a>. Laussanne. Su\u00efssa.<\/p>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>